…Kenneth ROTH (El País 8, XII, 2008) proposa:  “Debemos cerrar la era Bush con una Comisión de la Verdad”… Alguna cosa deu haver anat molt, molt malament dins i fora dels EE.UU  per haver d’acabar demanant una Comissió de la Veritat… però:  algú dubtava del fet que darrere de tanta baixesa i mediocritat no hi hagués sacs i sacs d’obscures maquinacions en tot mena imaginable de domini?,  darrere de tant “desordre” econòmic generalitzat, darrere de tanta violència i guerra, darrere de tant fonamentalisme neocon:  què hi havia?  Que obrin, doncs, tantes comissions de la veritat als EE.UU de l’era post-Bush com calgui.

          …només un parell de pinzellades inaugurals, introductòries, primeres:

          ”… per tal que això sigui justificat hom ha de preveure que la conducta que es desitja evitar ha de causar mal a algú altre. L’única demarcació de la conducta de qualsevol persona per la qual aquesta és responsable davant la societat és la que afecta els altres. En la part que només l’afecta personalment, la seva independència és, per descomptat, absoluta. Sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre el seu esperit, l’individu és sobirà.”   (John Stuart Mill,  Sobre la llibertat   -On Liberty-).

          “La llibertat no és una filosofia i ni tan sols és una idea: és un moviment de la consciència que ens mena, en certs moments, a pronunciar dos monosíl·labs: Sí o No.” (Octavio Paz, L’altra veu).